Editorial IHALORDIXIONS

 La creació d’una petita editorial que doni cabuda a aquelles persones que comencen és un projecte més que neix dins el mateix ou simbiòtic. IhalordiXions serà el seu nom (Ihalor dixit, hi ha l’ordi que neix de la cultura i s’autogestiona des del Lord, senyoria d’intel·lecte).


[Metanovel·la]

      Hi ha novel•les que amaguen un ou, un pou d’or, tresor de ploma daurada. Somnis visionaris d’escenaris per venir; tercer ull tiresià que governa un passat que beu del present que es confon dins les tenebres de l’inconscient. Aquesta novel•la poètica és reminiscència de la cultura que no apaivaga sinó que ataülla una manera d’escriure que beu del postmodernisme nordamericà i dels clàssics de la literatura anglesa, d’un escriptor pioner al seu temps: Geoffrey Chaucer, qui beu de la sàtira llatina i de les faules d’Esop. La novel•la és rebedora i beuredora de l’ensenyament de genis literaris com Vladimir Nabokov, Fernando Pessoa, Jack London, John Steinbeck, Caterina Albert-i-Paradís, Prudenci Bertrana i un llarg etcètera: autoanàlisi de l’acte creatiu, cant a la diversitat en termes universals i absolutament relatius; truita de patates de cultura oriental mesclada amb occidental. Metanovel•la històrica -d’homenatge a Micaela Mata- i filosòfica que recorda la visió Kunderiana de la vida, la reflexió rhumana de Cioran batuda amb sal de pensament nascut a l’Índia pregandhiana o potser a la gran Nordamèrica de grans pensadors que influeixen en la cultura oriental: Henry David Thoreau, motor intel•lectual de Mahatma Gandhi. 
      Novel•la mesclada amb ceba d’assaig i de poesia a vegades críptica, gongorina, però que mou a fer una aturada al camí del coiot perseverant i metòdic, emblema d’imaginació, de creativitat i de pensament alternatiu.
Escriptor entabanador que ens disfressa de novel•la decimonònica una nivola boirosa, de calitja descoberta que convida a aturar-se a tastar, sitzellar el bon vi del pols ranci i de la pols rància i desintoxicant de drogues amb focs d’artifici.
         Caixó de-sastre i de sabater tradicional, de jocs i de crua carn de nacra prohibida, remor i xiuxiueig de la oïda no de cera d’abella melera o melissa, sinó de vespa vespertina, de paper de rusc de vespa amb què mai no es van escriure manuscrits d’incertesa immortal.
     Foc primigeni que en Joan Carles Vinent Mercadal (Maó-Alaior 1976, Salamanca-Nova Anglaterra, Alaior segle XXI), llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de la granota sobre cap de mort i llibre de coneixement ancestral (Salamanca), s’encén a la llum pública amb incipient llum en crues després d’anys d’estudi entre bambolines i caixons de guaret que aporten la distància necessària de desig de demiürg.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Tu opinión es importante; gracias por participar.